JOSEP BONET
(Almoines, la Safor, 1951)
LA BONA LLET
Al so de “Sant Josep se’n a a la plaça”
Sant Josep se’n va a la plaça,
només té que un dineret
perqué Marieta esmorze
i que faça bona llet.
Sant Josep se’n va a la plaça.
El carrer és massa estret.
Ja l’espitgen, ja entropessen.
Li han furtat el dineret!
Ja s’acosta, ja s’acosta,
ja ha arribat a cal triper.
Si em donàveu la freixura
voreu fer de bon fuster.
Vos faria una troneta
per al vostre infantonet,
que el meu jau en un pesebre
i sa mare té el pit fred.
Si em donàveu mitja lliura
de sang d’eixe corderet,
li faria sang amb ceba
i a vós parament complet.
Ja s’acosta, ja s’acosta,
ja pidola el verduler.
Si em donàveu quatre corfes,
amb això ja podré fer.
Si em donàveu xirivia,
la meitat de mig cardet,
li faria arròs dejuni
perqué faça bona llet.
Vos faria calaixera
d’una soca de cirer.
Si volíeu foc de llenya
també faig de llenyater.
Si vos porte llenya grossa,
si vos porte romaní,
si voleu foc de rialles:
garbonet de petorrí.
Betlemers, doneu-me almoina
perqué faça bona llet,
que després voldreu salvar-vos
pel meu pobre xicotet.
Ací no donem almoines
ni volem llogar fuster.
Pel camí per on venies,
vés-te’n, uix!, poll foraster!
Que barate camisola,
que barate el vell capot,
que barate l’espardenya
perqué mame el Monyicot.
Sant Josep tot ho empenyora
en el mont de pietat.
Li’n donen quatre pessetes
i l’envien despullat.
Una per a xirivia,
una per a comprar nap,
una, botifarra seca,
la que queda, un os pelat.
Ja coïa, ja coïa
una olleta de Nadal.
Ja s’ho menja Marieta
com qui li ho volen furtar.
S’agarrava, s’agarrava,
s’amorrava el Jesuset.
Ja li mama, ja li mama,
que ne raja bona llet.
De Rotgle de Nadal, Almoines, edició de l’autor, 1998, ps. 14-18
Una molt bona notícia per a finals d'agost. Us enllacem des del nostre blog.
ResponEliminaGràcies, Vida per Vida, la calor duu aquestes coses. Molta sort!
ResponElimina