diumenge, 18 de maig de 2014

Jaume Pérez Montaner: Dos poemes



(L’Alfàs del Pi, Marina Baixa, 1938)


L’arrel que t’habita

Tornes al lleopard que t’allibera
desig i afany
i creus i vius
toques la pluja el blat
l’arrel dels ametlers
veus l’ull foll del crepuscle
el teulader que esquinça
la vella pell de l’alba
i gira el món amb tu
tot nu sota les pedres
Véns dels morts
i tornes a la vida
i rius i cantes
i eres lliure

            Deu poemes, dins Gallocrisis, 1 (gener 1978), s.p.


         L’alba, potser

Toujours avec l’espoir de rencontrer la mer,
ils voyageaient sans pain, sans batons et sans urnes,
mordant au citron d’or de l’ideal amer.

                       
Stephane Mallarmé


Nit i dia podríem cavalcar
i ajustar-nos a l’alba amb els records
que en aquest llarg periple arrosseguem;

bastir marges i versos, i enfilar-los
a l’entorn de l’enyor d’un fosc passat,
sempre sense oblidar fressats camins:

un llarg estol de figures de terra
dreçades sobre els cossos abatuts
s’alça com a senyal d’una fe antiga,

un mar que es reinventa a l’horabaixa
amb gavines d’escuma als nostres peus
i  l’últim raig de sol sobre l’arena.

Obligats des de sempre a vanejar,
contemplem antics rius i dibuixem
amb els dits altes muntanyes de cendra,

arrodonits pujols de molsa tèbia.
I mosseguem com un tros de llimona
aquesta terra amarga com la fel.

            La casa buida, Alzira: Bromera, 2014, p. 63.
 

dissabte, 26 de novembre de 2011

Lluís Alpera: «L'home del teu país»

(València, Horta, 1938)

L'HOME DEL TEU PAÍS

I aquest home, amb ulls ennegrits,
de valencià en terra estranya,
somiarà la seua tornada
amb peus de plom i rellotge d'arena.
Haurà bellugat sovint la bola
de cristall de l'àvia Encarnació,
on va aprendre les meravelles de la neu
caient amb una fotogràfica lentitud
sobre les cases de la infància
que sempre porta a rossegons.
Baixat del camp del somni,
el veureu passejar-se pel carrer
les Barques, atansar-se al teatre Principal
i parar l'orella davant el crit del joglar.
I l'home seguirà guaitant cristalls de llibreries
on lletretes impreses ballaran noms
en la nostra llengua i mirarà de furgar
dintre els balcons, per tal de saber
si els pares continuen empentant els fills
a la suïcida fugina del vernacle.
Potser, assegut aquest home a la Glorieta,
creurà sentir de llavis d'un obrer de vila andalús
el flamenco de costum i els crits d'Al Vent, tot plegat.
I l'home, aquest valencià, aquest tu,
farà el balanç d'aquest magre menjar
i s'omplirà de febre, de coratge i de seny
«...per l'única possible
perseguida vida nostra».

Lluís Alpera, Cavalls a l'alba (Obra poètica), València, Eliseu Climent, Editor ("Poesia 3i4", 94), 1998, pàg. 173.

Joan Fuster: "Era aquest carrer"


JOAN FUSTER
(Sueca, Ribera Baixa, 23 de novembre del 1922 - ibídem, 21 de juny del 1992)

ERA AQUEST CARRER

Era aquest carrer. I aquesta,
la casa, la porta viva.
Jo hi venia a acompanyar-te,
a les nits. L'ombra madura
s'esqueia rere nosaltres,
com un excés, imprevista,
conciliant son imperi
amb l'enyor que li deixàvem.
L'últim moment de mirar-nos
tenia color d'alarma,
sal i costat de pregunta:
l'últim moment de soprendre'ns
s'hi esdevenia de pressa.
Després, passaves la llinda,
t'ocultava un mur de pausa.
¿L'endemà? La prometença
l'abolia. Me n'anava
segur de tu, per la fosca,
ple de tu, entre les acàcies,
somrient-te encara, amb lluna
sobre els llavis i expertesa.
Un bleix forestal, un trànsit
d'ocelleria imprecisa,
advenia a les taulades,
El carrer, les cases ermes,
oh escenari inalterable!
Sense tu, sense mi, quina
ansietat que el declara!

Joan FusterEscrit per al silenci
València, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia, 1954, pàgs. 43-44

La Terra d'Enlloc: [Poesia] Joan Fuster: «Diria: consciència de mi»

La Terra d'Enlloc: [Poesia] Joan Fuster: «Diria: consciència de mi»

dimecres, 13 de juliol de 2011

Aaron Fakhfakhina: "Cytinus hypocistis (o De la poètica referencial)"


AARON FAKHFAKHINA
(Terrateig, la Vall d'Albaida, 1987)

CYTINUS HYPOCISTIS (O DE LA POÈTICA REFERENCIAL)

«Yo no sé del sol.
Yo sé la melodía del ángel
y el sermón caliente
del último viento.»

Alejandra Pizarnik

Que no m'ho pense, no... Ni ho sé.
He repassat, paraula per paraula,
tot l'esteticisme portalós, totes les caretes:
no m'han dit res que no volguera ser dit.
Me les escolte i les encaixe a plaer
com un rimaire d'egos imbècils
i em xuple el ditet. I somric.

Si es somou la panxa,
tranquil: és que no he menjat.
Si els braços i les cames sangloten
això no és pel nerviós, sols són les paraules,
que ragen com un mal atac de trémolo.
I la “mia pensa” és una arrogància vanitosa,
una crosteta, un contrapunt que em nafra
la cadència plàcida de les oronetes
que m'omplin el cap i em piulen el teu nom.

Els teus ulls m'esfondren el no-lloc,
i ni m'ho pense: em quede mut.

Publicat a Camp de Proves, el 31 de març de 2010, per Aaron Fakhfakhina

Aaron Fakhfakhina: "De capolls i brisalls"

AARON FAKHFAKHINA
(Terrateig, la Vall d'Albaida, 1987)

DE CAPOLLS I BRISALLS

«palleat omnis amans, hic est color aptus amanti»
Ovidi

«Imposta'm la pell metamòrfic!
Rebrega'm contra l'espera
l'epidermis comunera
i professa'm saber gnòstic.

Endús-te aquest color verd
que m'ompli els escrots de vida,
el cor de gana lasciva
i m'atorga el temps tot gerd».

Vols callar ja d'una, cràpula!
Has fet que m'isca una pàpula
amb els mots d'eixe discurs.

Ja fa temps que tots els purs,
per fi, omplin els fossars:
fes fora el cadars de març!

Publicat a Camp de Proves per Aaron Fakhfakhina, el 27 d'abril de 2010.

Galer

Galer
Fulles de galer o roure valencià.