JOSEP RAMON GREGORI MUÑOZ
(Potries, la Safor, 1970)
La primavera, als tarongers del Joaquim, curulls de tarongina de Potries
Et veig - Joaquim meu- jugant amb la mare entre les seues branques
amb els cabells embullats de petites floretes que guarneixen -encara més- la teua boniquesa blanca, immensa, infinita.
Les seues branques -no sé si ho saps- són els teus avantpassats que et donen la mà i malden per fer-te una besada ara que ja no són entre les llenques dels camps, mentre tu espolses les fulles a tort i a dret com si els parlares.
El seu perfum et comunica una llarga i antiga nissaga que ve del sud i brosta també pel nord.
Ets l'aigua i l'adob de terres fèrtils que han bastit el teu nom amb el tremp de les seues branques i el color dels seus dolços fruits que et donen força per créixer ara per la Terrassa del fum, lluny de la mare natura.
Terrassa, 11 de maig 2010
De Quadern de la nova esperança, inèdit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada