MARIA FULLANA
(València, l'Horta, 1958)
NUT
Dea de la nit,
ets tu qui t’empasses el sol cada horabaixa.
El cel és el teu úter profund
i, allà al més fons, balla la lluna,
com un petit reflex des de la cova intacta.
En la foscor, tots som dins el teu cos golafre,
estels sols que malden per tocar-se
i, abans que s’esdevinga,
trenques el tel,
esclates l’estel en mil aigües,
el flux del dia nadó
des del teu ventre ansiós
ja per menjar-te’l de nou
en el capvespre.
(08-10)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada