dijous, 2 de setembre de 2010

Joan Elies Adell: "Arran de terra"


JOAN ELIES ADELL PITARCH
(Vinaròs, el Baix Maestrat, 1968)
ARRAN DE TERRA

SAPS perfectament que tot tendeix a gastar-se.‎
Les sabates, per exemple, si les observes
quan em descalço, perden fàcilment la simetria.‎
El meu és un caminar de peus espatllats
que fa que les soles es consumesquen ‎
d’un costat, molt de pressa, descompensadament.‎
Necessiten un recanvi, cada cert temps,‎
equilibrar amb goma renovada l’amenaça ‎
en què m’he convertit cada cop que camino.‎
Vaig contagiant, a cada gambada, la malaltia ‎
dels meus peus, per pur contacte físic, ‎
involuntàriament. Quan vaig al sabater ‎
em sento culpable, paralitzat de vergonya, ‎
a la defensiva, perquè sé que les coses també ‎
tenen anatomia. Sembla, però, que alguna cosa ‎
de mi es perd, amb cada arranjament. ‎
Com si hagués estat capaç de desenvolupar ‎
una altra classe de pell sensible, a la planta ‎
dels peus. No debades, la realitat ‎
ha estat sempre arran de terra, a la superfície.‎
De La degradació natural dels objectes. Barcelona, Proa, 2004, p. 29. ‎

2 comentaris:

  1. Moltes gràcies Salvador per la publicació del poema i,especialment, haver obert aquest nova finestra per a la poesia valenciana contemporània.

    ResponElimina
  2. De res, Joan Elies; per això estem. I feliç navegació per allà on sigues!

    ResponElimina

Galer

Galer
Fulles de galer o roure valencià.