Joan F. Bolufer: ‎«Seràs»‎

JOAN F. BOLUFER

(Cullera, la Ribera Baixa, 1964)

Seràs

Seràs l’esguard de l’alba tan fugaç que a penes pot créixer.
Seràs per sempre bell en un temps que no és teu perquè només a mi em pertany
Seràs cabell acaronat en la distància
i en faré dolços de mel mentre hi jugue.
Seràs tan de lluny
que podré agafar el teu alé entre les mans
i inventar-me els sabors dels teus besos.

M’agrada veure’t passar perquè sé que mai em veus,
perquè sols així esdevindràs perfecte. Jo et faré perfecte.
Tot allò que voldria que fores, tot allò que jo voldria ser
només és possible si no em mires, si no em saps, si m’ignores.

Així seràs el meu desig dels diumenges a la tarda,
la mà que acarona onades de vent,
el meu núvol dibuixat,
la plàcida son de les nits d’estiu a la fresca,
el caramel que guarde a la butxaca.

Seràs la meua veu, la paraula.
Seràs pluja , seràs la nit.
Seràs la certesa. Seràs l’amor, l’amor secret.

Del poemari inèdit Barcarola.

Blog de l'autor: http://joanvlc.blogspot.com/