Pep Alfonso: «Pits»

PEP ALFONSO

(Ontinyent, la Vall d'Albaida, 1969)

PITS

Juguem a les paraules
deixem caure el Sentiment
sobre la flor de la pell amuntonada.
Com als sediments de la vergonya
d’aquesta societat col·lectiva
que soterrà amb el pas del temps
la icona de la fecunditat, Gaia,
la Deessa Mare morena i exuberant.
Ara les busquem per fer història
als estrats profunds de la memòria,
imaginem el passat per a atrapar el futur
i exposar-lo a les vitrines dels museus.
Mentre ignorem la maternitat dels mots
s’esborren les petjades dels avantpassats
com les lliçons a la pissarra escolar.

Ens cal una habitació deserta,
verge i tendra de mots a les parets
per palpar els pits a la paraula
i gaudir del desig per escrit
seguts, en silenci, en una cadira de boga.
No hi ha plaer més gran que la quotidianitat
buscant entre línies la llet que alimenta
la maternitat perduda dels versos eterns,
aquells que parlaven la llengua dels ocells.

D'Envers, publicat a www.joescric.com, 2007.