AARON FAKHFAKHINA
(Terrateig, la Vall d'Albaida, 1987)
CYTINUS HYPOCISTIS (O DE LA POÈTICA REFERENCIAL)
«Yo no sé del sol.
Yo sé la melodía del ángel
y el sermón caliente
del último viento.»
Alejandra Pizarnik
Que no m'ho pense, no... Ni ho sé.
He repassat, paraula per paraula,
tot l'esteticisme portalós, totes les caretes:
no m'han dit res que no volguera ser dit.
Me les escolte i les encaixe a plaer
com un rimaire d'egos imbècils
i em xuple el ditet. I somric.
Si es somou la panxa,
tranquil: és que no he menjat.
Si els braços i les cames sangloten
això no és pel nerviós, sols són les paraules,
que ragen com un mal atac de trémolo.
I la “mia pensa” és una arrogància vanitosa,
una crosteta, un contrapunt que em nafra
la cadència plàcida de les oronetes
que m'omplin el cap i em piulen el teu nom.
Els teus ulls m'esfondren el no-lloc,
i ni m'ho pense: em quede mut.
Publicat a Camp de Proves, el 31 de març de 2010, per Aaron Fakhfakhina
M'agrada molt aquesta poesia. Denota un bon domini del llenguatge i una maduresa inusual en un poeta jove com tu.
ResponElimina