diumenge, 18 de maig de 2014

Jaume Pérez Montaner: Dos poemes



(L’Alfàs del Pi, Marina Baixa, 1938)


L’arrel que t’habita

Tornes al lleopard que t’allibera
desig i afany
i creus i vius
toques la pluja el blat
l’arrel dels ametlers
veus l’ull foll del crepuscle
el teulader que esquinça
la vella pell de l’alba
i gira el món amb tu
tot nu sota les pedres
Véns dels morts
i tornes a la vida
i rius i cantes
i eres lliure

            Deu poemes, dins Gallocrisis, 1 (gener 1978), s.p.


         L’alba, potser

Toujours avec l’espoir de rencontrer la mer,
ils voyageaient sans pain, sans batons et sans urnes,
mordant au citron d’or de l’ideal amer.

                       
Stephane Mallarmé


Nit i dia podríem cavalcar
i ajustar-nos a l’alba amb els records
que en aquest llarg periple arrosseguem;

bastir marges i versos, i enfilar-los
a l’entorn de l’enyor d’un fosc passat,
sempre sense oblidar fressats camins:

un llarg estol de figures de terra
dreçades sobre els cossos abatuts
s’alça com a senyal d’una fe antiga,

un mar que es reinventa a l’horabaixa
amb gavines d’escuma als nostres peus
i  l’últim raig de sol sobre l’arena.

Obligats des de sempre a vanejar,
contemplem antics rius i dibuixem
amb els dits altes muntanyes de cendra,

arrodonits pujols de molsa tèbia.
I mosseguem com un tros de llimona
aquesta terra amarga com la fel.

            La casa buida, Alzira: Bromera, 2014, p. 63.
 

1 comentari:

Galer

Galer
Fulles de galer o roure valencià.