Guia del navegant

Hem inaugurat un blog nou, per si no en teníem prou encara, dedicat exclusivament als poetes valencians actuals de llengua catalana. En principi hi pot participar tothom que faça poemes en català, tant si són editats com no, i que haja nascut en terres valencianes, sense cap afany d'exclusivisme, és clar, o hi visca de manera estable.

Només cal que envieu alguna mostra de poema, el vostre nom real o literari, el lloc, comarca i any de naixement, i, si es tracta d'un llibre publicat: nom del llibre, lloc d'edició, editorial i pàgina del poema.

L'adreça de correu on podeu enviar els vostres textos: xarqand@gmail.com

Si voleu que hi aparega alguna foto vostra o alguna imatge en especial, envieu-la juntament amb els poemes. Important: les imatges és preferible que els envieu en arxius independents, no incrustades en el text, ja que després s'han de carregar a la xarxa i creen un petit problema de localització. En tot cas, indiqueu amb quin text i on han d'anar penjades.

Aquest blog no té pretensions d'antologia sinó de mostrari i tampoc no té cap mena de pretensió crítica o analítica sobre els textos i els seus autors.

Salut i energia poètica!

Salvador Jàfer i Sanxis

València, 25 d'agost de 2010. Lluna plena en la Verge.

Dijous, 2 de setembre, a la una de la matinada.

Trobe a faltar comentaris i interacció entre els poetes participants en el blog. Digueu coses, suggeriu, anoteu, pregunteu als vostres companys sobre els textos que fan. Com, quan, per què, per a què, qui? Suggeriu imatges que acompanyen els vostres poemes, poseu-hi energia, sang, viri! Au, bona nit!

Divendres, 3 de setembre, a les dues de la matinada.

Hem començat a penjar les entrades d'un glossari de mètrica que ens ajudarà a comprendre l'eina essencial del llenguatge poètic: l'accentuació rítmica, la rima, la versificació, l'estrofisme... Són aspectes mig oblidats que caldria recuperar. Amb tots els meus respectes per la versificació lliure i per la prosa poètica.


Encabir un pensament, un sentiment o una visió en formes mètriques és dificilíssim, i d'ací ve el gran esforç del poeta: combinar concepte i forma rítmica. Fer vers lliure és molt fàcil, no cal ajustar-se a cap esquema rítmic, es talla per on es vol, la major part de vegades de manera gratuïta i fortuïta. Per això és més honrat triar com a forma la prosa poètica, almenys no s'hi fa trampa com en el vers lliure. De tota manera, el sentit del ritme, com el sentit musical, és una cosa que no tothom té, ve donada per la naturalesa.

És essencial recuperar el sentit del ritme i de la rima; si no, el poema es converteix en pura expressió conceptual, que també és una forma d'expressió poètica. N'hi ha tantes, de formes d'expressió poètica en l'actualitat.

Mireu els rapsodes del rap: rapegen paraules ritmades i rimades, ritme pur, en un llenguatge de carrer però mesurat i pautat.

Vers lliure no vol dir res; és prosa retallada per on li rota al poeta.

Diumenge, 5 de setembre de 2010

Avui he pensat que havia d'obrir el blog de Poesia Valenciana Actual a tots els mitjans d'expressió poètica viva i activa: cançó d'autor, cançó popular, poemes musicats, poesia experimental en tots els seus amplis registres... De manera que la tasca de recopilació d'aquest mostrari se m'ha ampliat considerablement. I avant!

Que aquest blog de poesia valenciana actual té una intenció clarament "proteccionista" sobre la poesia i els poetes valencians, és més que evident. Sovint la poesia i els poetes valencians d'ara, llevades les comptades excepcions conegudes de tothom, són desconeguts, oblidats i menystinguts pels estaments oficials i la societat mateixa on s'ubica, i no sols ho és ací, en la terra pròpia, sinó també en les terres germanes o cosines o cosines germanes dels altres països catalans, així en minúscula. I doncs, finestra oberta a tot el planeta!

Les primeres nits de setembre continuen sent càlides.
A vegades una brisa lleugera s'infiltra pels finestrals i el desig s'asserena i es reubica.

Dimarts, 7 de setembre de 2010.

Vent de ponent.

Per als topònims use el Nomenclàtor geogràfic del País Valencià, Promocions Culturals, S. A., València, 1970, que seguia les directrius toponímiques elaborades pel professor Manuel Sanchis Guarner, que són també les del Diccionari Català-Valencià-Balear i les de Joan Coromines, El que cal saber de la llengua catalana, Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1977.

Dilluns, 20 de setembre de 2010.

Era inevitable. Per a tenir una panoràmica aproximada de la poesia catalana feta per valencians en el moment actual es feia imprescindible eixamplar la mirada cap als poetes valencians de tot el segle passat. Així doncs, hem canviat el nom del bloc i ara es diu POESIA VALENCIANA CONTEMPORÀNIA (SEGLES XX-XXI).

L'estiu és a punt de tancar les seues portes. Una pluja lleugera ens visita avui. Incert setembre que espera la primavera d'hivern.

4 comentaris:

  1. També són càlids els primers dies de setembre, però només és l'estiu que no vol anar-se'n. I són càlides les teues paraules i les teues iniciatives. Només em sent poeta- i dic poeta- en el teu blog.

    Jugarem amb la mètrica.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Rosa, per la teua energia i confiança!

    ResponElimina
  3. Salvador,a poc a poc vas perfilant el blog i va quedant cada vegada millor. Ànims

    ResponElimina
  4. Endavant! M'ha agradat tant que he posat un enllaç al meu bloc, si no us importa, clar

    http://elblocdenjoanot.blogspot.com/

    ResponElimina

Galer

Galer
Fulles de galer o roure valencià.