JOAN-CARLES ORTEGA I BERENGUER
(Callosa d’En Sarrià, la Marina Baixa, 1970)
AMB SPLEEN DE TRENTANER INCIPIENTMENT CANÓSDe Nits, Barcelona: Viena Edicions, 2004, Premi Ciutat d'Igualada "Joan Llacuna" de Poesia, pròleg d'Enric Balaguer, epíleg d'Eduard Aguilar, il·lustracions i infografies de Toni Ferri Verger i Toni Ferri Solbes.
Amb spleen de trentaner incipientment canós,
un dret inalienable a la primera tristesa de plata,
t’acarone els cabells mentre reposes al meu pit,
els temps se’ns en va de les mans i l’ahir
s’allunya sense esmena, mentre passa el tren de la vida,
podem tornar a inventar el goig en cosa de segons,
podem reproduir el plaer només explorant-nos els ulls,
la seda de la teua pell apetitosa i clara torna a refulgir,
en l’incendi de la nostra inclinació a besar-nos afanosament,
salvaguardem la llum de l’estima constant,
el mapa dels camps inabastables de la nostra tendresa
i la rama d’ametller on xiuxiuegen els dos ocells d’aire i foc
amb que es transmuten les nostres respectives ànimes,
el meu esperit —ja et dic— canta melancòlicament,
fins que una abraçada teua fa que m’oblide de tot,
atura tots els rellotges, estimada, atura’ls amb violència
i fem l’amor com si fórem estranys en una estació ferroviària,
clava les teues ungles de metall dins el cotó de la meua carn aspra
i respira profundament mentre et bese els llavis per primera volta,
després entrellaça els teus dits entre els meus
i fugim cap a l’alba d’una pàtria sensual de lluna i mel,
deixa enrere la boira d’una biografia finalitzada
i xafa fort sobre la terra d’aquest amor que t’exalta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada