LIUARD
(Gandia, la Safor, 1988)
He dit
He pensat molt en pel·lícules
on els homes hem frustrat l'amor
i les dones l'han perdut per rancor.
He guardat silenci
no he pogut besar-te quan érem sols.
He decidit continuar enganyant-me,
sentir que trobe l'equilibri.
He convertit les tristeses en mossos
als meus llavis.
He ocultat llàgrimes que han banyat
els meus pulmons.
La música provinent d'ànimes bessones
s'ha convertit en el meu batec.
La dansa ha mogut els meus peus
cap a mirades valentes i vividores.
La poesia ha obert el meu cor a la natura
per acostumar-se als impulsos d'aquesta.
I al final m'he cregut els meus propis enganys,
no hi ha ahir ni demà,
sols avui, sense final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada