JOSEP RAMON GREGORI MUÑOZ
(Potries, la Safor, 1970)
15/9/2005
Petits batecs d’alegria
m’acosten a tu
entre passadissos
i lligalls.
Ets l’excusa d’un matí erm d’antiga
i desitjada esperança.
Llençarem el tendre esguard
cap al teu, d'esquitllenques,
amb el suau oreig
del capvespre.
Ens direm adéu
mentre s’adorm
la canalla a l’estiu.
Només et robaré un petit llampec
quan seiem al treball,
a la frontera de la comèdia del desig.
Tornarem al joc d’infants adolescent
amb la bena als ulls,
la ferida al pit.
De Quadern de la nova esperança, inèdit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada