dijous, 26 d’agost de 2010

Vicent Boscà-Herrero: "Quatre poemes"



VICENT BOSCÀ-HERRERO
(Llíria, el Camp de Túria, 1966)


A.III

M’he quedat penjat
d’una cella,
d’una finíssima cella teua
i m’he decidit a quedar-m’hi
a viure per sempre
amb l’obsessió de veure
el que tu veus
i prendre part en tot el que tu fas.


B.III

Damunt el marge, cinc caragols es besen
i s’amaguen en la fredor de la pluja:
la teua pell.

per a Carol (deep forest)


B.IV

L’alegria està en l’aigua, en la de les fonts,
o la que es vessa un dia d’estiu per una séquia.
Hi hagué un temps on el sol cremava tant com ara
i les sargantanes no es morien pel verí; un temps
on els aljubs guardaven el seu líquid preciós,
aigua de pluja, freda per la fondària, immaculada i verge,
i ningú s’atrevia a embrutar-la.
Jo voldria haver estat així, aljub fresc per a qui camina.
Punt de conversa. I ho vaig creure. Fins que no hi tornà
mai més a ploure, les aigües es tornaren negres, ningú
no tornà a pintar-me de calç lluent. I amb els anys, amics
fidels, eixos que no et deixen mai, han anat creixent
al tarquim dels meus fangs bestioles negres,
que es mengen unes a d’altres, fent sorolls
que es perden en la meua fondària, disposada a engolir-te.


B.V

Digues fill:
Tu que et menges els rellotges
Quina flaire tenen les hores,
els minuts, o els simples segons?

Tu que tot ho tastes:
Trobes sabor de sorra
en les tellines dels segons?

Són els minuts peixet fregit
que hom es va empassant a mesura
que cau el plat?

I les hores, això m’amoïna més:
sinó com caramels o pudentes com olla xurra,
o estan mortes com els conills de la plaça?

Tranquil fill meu, que després vénen dies,
mesos i anys i d’eixos et puc dir que tenen
el regust de l’all-i-oli que es repeteix.

Per al meu Marc

De De carn i de dubte, Gandia, Arkàngel Produccions 1998, AIII, BIII, BIV, BV.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Galer

Galer
Fulles de galer o roure valencià.