Vicent Boscà-Herrero: "Quatre poemes"

VICENT BOSCÀ-HERRERO

(Llíria, el Camp de Túria, 1966)

A.III

M’he quedat penjat

d’una cella,

d’una finíssima cella teua

i m’he decidit a quedar-m’hi

a viure per sempre

amb l’obsessió de veure

el que tu veus

i prendre part en tot el que tu fas.

B.III

Damunt el marge, cinc caragols es besen

i s’amaguen en la fredor de la pluja:

la teua pell.

per a Carol (deep forest)

B.IV

L’alegria està en l’aigua, en la de les fonts,

o la que es vessa un dia d’estiu per una séquia.

Hi hagué un temps on el sol cremava tant com ara

i les sargantanes no es morien pel verí; un temps

on els aljubs guardaven el seu líquid preciós,

aigua de pluja, freda per la fondària, immaculada i verge,

i ningú s’atrevia a embrutar-la.

Jo voldria haver estat així, aljub fresc per a qui camina.

Punt de conversa. I ho vaig creure. Fins que no hi tornà

mai més a ploure, les aigües es tornaren negres, ningú

no tornà a pintar-me de calç lluent. I amb els anys, amics

fidels, eixos que no et deixen mai, han anat creixent

al tarquim dels meus fangs bestioles negres,

que es mengen unes a d’altres, fent sorolls

que es perden en la meua fondària, disposada a engolir-te.

B.V

Digues fill:

Tu que et menges els rellotges

Quina flaire tenen les hores,

els minuts, o els simples segons?

Tu que tot ho tastes:

Trobes sabor de sorra

en les tellines dels segons?

Són els minuts peixet fregit

que hom es va empassant a mesura

que cau el plat?

I les hores, això m’amoïna més:

sinó com caramels o pudentes com olla xurra,

o estan mortes com els conills de la plaça?

Tranquil fill meu, que després vénen dies,

mesos i anys i d’eixos et puc dir que tenen

el regust de l’all-i-oli que es repeteix.

Per al meu Marc

De De carn i de dubte, Gandia, Arkàngel Produccions 1998, AIII, BIII, BIV, BV.