dijous, 9 de setembre de 2010

Joan Terol: ‎«Requiem»‎


JOAN TEROL
‎(Burjassot, l’Horta Nord, 1955)‎

REQUIEM

A ma mare

Era alt el cel quan s’adormí en la mort
I aquell silenci d’anys es va fer nit
I la vida ombra. Requiem aeternam
Dona eis, Domine, et lux perpetua
Luceat eis. Ell plora. Ningú.‎
Quiet palpa els llençols. Finestra. Llàgrima.‎
Desfila el teixit dels noms del passat,‎
I en recull totes les veus que amagava
A dins la mà. Com faré jo. Estranys.‎
Sent de les tardes d’estiu la nuesa,‎
Ruixaven el carrer i esperava...‎
‎«Ma; el gelor, el gelor!» Margarides‎
de flor gran. Blanques. De tanta solitud
I només callar, ara invocació.‎
Aprèn que va ser planta que creixia
Sempre poruga, núvol d’esparreguera,‎
I que torna a ser l’alè del fang
Que accepta l’absència com a destí
D’un amor que és el fil dels comiats,‎
Perquè el temps comença i s’acaba en tu,‎
I s’acaba en mi sense recordar-te.‎

‎«Els dos a poqueta nit esperant‎
Que de l’ermita isquera la baixà.‎
La Marededéu, claror de setembre».‎
La llum és va podrint: or de mimosa,‎
Dormitori buit, oració sempre.‎
Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum...‎
La llum es bada com una magrana
I ens separa l’un de l’altre. Sentir
Que ara som u com abans de ser ell,‎
I que, bessons, compartim el secret.‎

Gel arborat de foc que no respira,‎
Caravana acampada, cor de la nit;‎
Dies i més dies que s’han perdut,‎
Entre flors i cintes desplegades,‎
Descansen, com les mans sobre el meu pit.‎

De Ponts de paraules. Encontre de poetes a Alcoi. Homenatge a Joan Valls i Ovidi ‎Montllor, Alcoi, Amics de Joan Valls, 2008, pàg. 73-74.‎

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Galer

Galer
Fulles de galer o roure valencià.