dimecres, 8 de setembre de 2010

Sebastià Miralles: «Aires de setembre»

SEBASTIÀ MIRALLES
(Vinaròs, el Baix Maestrat 1948‎)


AIRES DE SETEMBRE

Assegut sobre la pedra
a l’aigua dels pensaments
dibuixe turbulències i
amb esquerdes de cristall ferisc l’espai.‎

De la humitat que la tardor recull
esvaren suors,‎
glaçons lineals ‎
sobre el rostre aquell
abocat als seus principis.‎

Han fugit totes les veus ‎
i als vidres embafats no hi ha sinó
senyals efímeres de gotes esbaldides.‎

Allí, els meus passos
són dubtes que s’obrin ‎
al cant pausat d’una ària,‎
llum zenital que escurça
de la teua mirada, el temps.‎

Ací les meues parpelles,‎
allà, la singular nit.‎

D'Instant varat, Valencia, Editorial de la UPV, 2004, pàg. 66‎.


2 comentaris:

  1. Bona vesprada Salvador,
    no em pensava que aquest blog donara tant de si i això que només és el començament.Quina sorpresa descobrir tants poetes i tants diversos.

    ResponElimina
  2. La veritat és que sí, Mercè. Jo tampoc no m'ho esperava. Espere tenir forces i temps suficient per a poder dur-lo avant. Encara falten moltíssims poetes per a incorporar.

    Una abraçada des de València.

    ResponElimina

Galer

Galer
Fulles de galer o roure valencià.