RAIMON RIBERA AÑÓ
(L'Alcúdia, la Ribera Alta, 1993)
L'Estellés em va enganyar,
em va dir que l'amor,
era una pena i un consol,
i jo, malauradament,
ho vaig creure en veure't.
Ell deia que era un desembre
plujós i abril florit,
jo el veig com una tempesta
continuada, sense treva,
esperant una cruïlla de mirades.
Potser jo sóc un impacient,
però ja m'he cansat d'esperar.
Potser aquest serà l'últim,
l'últim poema que t'escriuré,
de l'únic poeta que t'ha escrit.
Poema inèdit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada