dimarts, 5 de juliol de 2011

Joan F. Bolufer: "Mikhaïl"

JOAN F. BOLUFER
(Cullera, la Ribera Baixa, 1964)

...hi vaig anar, en la nit il·luminada.
I vaig beure verins poderosos,
com els que beuen els valents del goig.

K. Kavafis

Mikhaïl, quants anys que estem junts!

Ens trobàrem un dia, quan encara no sabíem, quan encara no véiem, quan encara no sentíem. I ara, Mikhaïl, ara què som? Colors, instants, sobres per als gossos. Ja veus, tants anys junts i encara no sé què ets. Si terra, país o boira passatgera. I així va passant el temps entre melodies de Mahler i seguesc sent esclau i, tanmateix, guanyador, quan em vences en els instants del goig.

Quan ve la nit i, amb ella, el poder que t'és propi, sent com la teua ombra em posseeix, unes vegades dolçament com el so del violí, esgarrant apassionadament, tendrament, la pell, amb les teues ungles tan perfectes, tan belles.

Senyor de la Nit, tens el poder de transformar escenaris, de gaudir amb els ulls les línies perfectes, d'abstraure els colors en formes, i aquests en cossos bellíssims, de transformar la paraula en silenci, i el silenci en art.

Mikhaïl, tens les ungles belles i ben tallades, com el diamant i la maragda, però, tanmateix, afilades, com el llamp i la hiena, i, així, també saps arrossegar-te per la penombra, a l'aguait de la presa en què deixaràs el verí que et plena.

Mikhaïl, desig. Mikhaïl, nostàlgia. Sensibilitat i merda, sang i gel.
Potser res ja no importa, potser et traïren, ja fa segles.

Però, Mikhaïl, què serà del teu cos, quan el temps s'emporte tot el fluid de l'amor que en tu resta? Què serà de la teua pell, costra malaltissa, o perla brillant?

Ai, Mikhaïl, quin silenci restarà sobre les pedres?

Recital: Nocturn Imperi (1985).
Veu: Joan F. Bolufer.
Música: Tangerine Dream. Stratosfear. Ariola-Eurodis SA. S28146-I. Barcelona, 1981.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Galer

Galer
Fulles de galer o roure valencià.