ROMAN BERNAD I NEGRE
(Llucena, l’Alcalatén, 1970)
CONTRA UN MAI D’OMBRES
A quin sempre angoixat vas,
de quin fosc indret retornes?
No ets d’enlloc, però al teu pas
l’ofec i el crit es confonen.
Quin goig! Ets talment el bleix
que ha commogut les llambordes,
i ets també el dolor que es peix:
flama d’uns ulls sense rostre.
Com llambreig que s’esvaeix
dins la nit, véns i em corprens
amb quimeres sense nombre…
Tot serà res! Tanmateix,
vius en mi quan bufa el vent,
arraulit, contra un mai d’ombres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada