SEBASTIÀ MIRALLES
(Vinaròs, el Baix Maestrat 1948)
AIRES DE SETEMBRE
Assegut sobre la pedra
a l’aigua dels pensaments
dibuixe turbulències i
amb esquerdes de cristall ferisc l’espai.
De la humitat que la tardor recull
esvaren suors,
glaçons lineals
sobre el rostre aquell
abocat als seus principis.
Han fugit totes les veus
i als vidres embafats no hi ha sinó
senyals efímeres de gotes esbaldides.
Allí, els meus passos
són dubtes que s’obrin
al cant pausat d’una ària,
llum zenital que escurça
de la teua mirada, el temps.
Ací les meues parpelles,
allà, la singular nit.
D'Instant varat, Valencia, Editorial de la UPV, 2004, pàg. 66.
Bona vesprada Salvador,
ResponEliminano em pensava que aquest blog donara tant de si i això que només és el començament.Quina sorpresa descobrir tants poetes i tants diversos.
La veritat és que sí, Mercè. Jo tampoc no m'ho esperava. Espere tenir forces i temps suficient per a poder dur-lo avant. Encara falten moltíssims poetes per a incorporar.
ResponEliminaUna abraçada des de València.