VICENT ALONSO
(Godella, l'Horta, 1948)
XII
Quantes vegades, fanal encès,
hem perfilat
la claredat senzilla de la llum
que ens descobreix el misteri!
Mai no he parlat amb tu d'allò més íntim:
de quan la neu escampa un vel blanquíssim
damunt de gests i somnis.
Tinc l'esperança estranya
de retrobar-te enllà de déus i cendres.
Mai no he parlat amb tu d'allò més íntim!
D'Albes d'enlloc, Barcelona, Edicions 62, 1985, pàgs. 34 i 42.
Dels poemes que heu penjat ací, aquest és un dels que més m'han agradat.
ResponEliminaVolia comentar-hi, encara que simplement siga només per dir que m'ha agradat aquest poema, i el blog, i el projecte del blog.
Una cosa, galer no és gal·ler?
Salutacions, ànims, i que la gent, poetes o no, comence a comentar coses per ací!
galer 2 [de gala 2]
ResponEliminam BOT Roure de fulla petita.
Gràcies pel comentari!
Ahhh, al Diccionari de Botànica de la UV és gal·la i per tant gal·ler :S
ResponEliminaAdéu!
Confirmat. Joan Coromines en el seu Diccionari etimològic, duu gala i galer.
ResponEliminaBon dia!
Sí, sí... ja havia suposat que era un error del diccionari que he esmentat :)
ResponEliminaI jo posant gal·ler als treballs :S
Gràcies!