FRANCESC GARCIA DONET
(Cullera, la Ribera Baixa, 1962)
MIRE
Un vell barret penjat del silenci.
Ha passat el soroll. Finiren els dies de miracles.
Desenrotlle pergamins i en vaig esborrant les lletres.
No és la sort. Ni el destí. Tampoc les estrelles.
Mire. Mire.
Espolse tots els matins la capsa dels somnis
i a la nit tornen els fantasmes del deliri.
No sent la mort. Ni la vida.
Passe fulls i fulls del llibre de tots els llibres.
Un raig de fum. I la misèria.
Mire les cares. Mire la llum.
Mire. Mire.
Poema inèdit inclòs en els recitals de poesia del Col·lectiu Selva Negra (1986)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada