PVC093. Joan F. Bolufer: "Ai, amor..."

JOAN F. BOLUFER

(Cullera, la Ribera Baixa, 1964)

Ai, amor, si et trobava i no fores miratge de l'ànsia,
et promet, tan cert com et bese, que seré forma i no paraula,
que com el fang de l'escultor canvia segons desig, anhel o tristesa,
canviaré jo estimant-te, ja suau, ja fort, bellíssim com la rosa.

Recital: Nocturn Imperi (1985).
Veu: Joan F. Bolufer.

PVC092. Francesc Garcia Donet: "Xarol"

FRANCESC GARCIA DONET

(Cullera, la Ribera Baixa, 1962)

XAROL

"Let be finale of seem
The only emperor is the emperor of ice-cream".

Wallace Stevens

El barret de palla: maniquí,
de tant lluny vingut per a la festa.
Ninos automàtics
s'amaren de pluja de neon,
somnis de xarol i dry martini.
La llengua morta que penjarà
i a la fi ha obert la boca.
Fes-li l'amor de l'escorpí;
s'aixeca de colp, dibuixa,
dibuixa mans, anells, rígids espera.
AH, GRAN RIALLA DEL LLOP SINCER!,
corall diví que fereix, penetra.

El bastó d'ivori: faune,
degenerat que es beu el temps en veire de plata.
Rius de tomata farcits de sal
baixen la lluenta pista d'alumini,
matins de pols i sopa campbell.
Ni tan sols el suau suïcidi
d'un company a l'altra cambra.
Furteu l'aurora en el semen;
trencament de llum, mossegues,
mossegues la meva pell, omnis sapientia,
QUÈ S'HA FET DE TOTA EIXA ELEGÀNCIA?,
falcons borratxos trauen el te de menta.

Recital: Nocturn Imperi (1985).
Veu: Francesc Garcia Donet.
Música: Patti Smith. Glòria. Arista. Ariola-Eurodisc, SA, i-201112, Barcelona, 1983.

PVC091. Francesc Garcia Donet: "Intermezzo"

FRANCESC GARCIA DONET

(Cullera, la Ribera Baixa, 1962)

INTERMEZZO

I el Rei Enfollit preguntà al Senyor d'Alvèrnia:

"Ja arriba el Missatger del País de l'Ombra
amb l'anunci del proper combat?".

Els falcons es deixaven caure sobre la primavera.

Recital: Nocturn Imperi (1985).
Veus: Francesc Garcia Donet i Salvador Jàfer.
Música: silenci.

Francesc Garcia Donet: «Travelling»

‎

FRANCESC GARCIA DONET

‎(Cullera, la Ribera Baixa, 1962)‎

TRAVELLING

Volia fer castells de llum,‎
suaus, petits, extravagants viatges.‎
De nom en nom abastar invisibles
còsmiques contrades habitades per déus.‎
I de nit mirava els ulls del cel,‎
llunyanes, properes, desitjades estrelles.‎
Volia unir amb fils daurats i nucs de somni‎
cada punt d’argent i el seu miracle.‎
Pirata estel·lar, furtaria les perles,‎
i al fons del llac, jardí o misteri.‎
Volia trencar, enciser, l’harmonia
i amollar els cavalls voladors per la fosca.‎
Volia descobrir un nou desig d’aventura,‎
un vent que em portara als límits del món
imaginable.‎

Poema inèdit inclòs en els recitals de poesia del Col·lectiu Selva Negra (1986)‎.

Francesc Garcia Donet: «Mire»‎

FRANCESC GARCIA DONET

‎(Cullera, la Ribera Baixa, 1962)‎

MIRE

Un vell barret penjat del silenci.‎
Ha passat el soroll. Finiren els dies de miracles.‎
Desenrotlle pergamins i en vaig esborrant les lletres.‎
No és la sort. Ni el destí. Tampoc les estrelles.‎

Mire. Mire.‎

Espolse tots els matins la capsa dels somnis
i a la nit tornen els fantasmes del deliri.‎
No sent la mort. Ni la vida. ‎
Passe fulls i fulls del llibre de tots els llibres.‎
Un raig de fum. I la misèria.‎
Mire les cares. Mire la llum.‎

Mire. Mire.‎

Poema inèdit inclòs en els recitals de poesia del Col·lectiu Selva Negra (1986)‎