SERGI GÓMEZ I SOLER
(Ontinyent, la Vall d’Albaida, 1973)
CONVERSA DEL DEMÀ QUE VOLDRÍEM
—Amor, amor, que gran és la partida
i quin gran goig els fruits si benmaduren.
Terra ben ferma d’albarís, vinyes que es muden,
i un infinit dels solcs que ignora mida.
Quan mane el sol, trepollarem les eres.
Amor, amor, abraça’m de bestreta,
feina que fem serà feina ja feta,
per si ens reté la nit fent oliveres.
Tant matinar és doll que enjoia els cors,
mes, pels dos sols, l’esforç no paga pena.
Amor, amor, terra d’adob que va sent plena
hem de parar tot somniant heretadors.
Ha de pujar nostre treball constant
el dolç plorar de clares criatures.
Braços seran per fer, consol, ventures,
Amor, amor, per quan anem minvant.
—Ben cert serem tu i jo en un sol a penes.
L’estima em pot, vaja el bon grat guanyant.
Siga l’amor hagut abraç d’infant.
Vinguen els fills, i amb ells, gaubances plenes.
De «Cants (i encants) de noces», dins El Tendur, revista literària i de les arts de la Vall d’Albaida. Ontinyent. Ajuntament d’Ontinyent 2002, pàg. 65.
Enllaç al lied del mateix nom i música de Saül Gómez Soler sobre aquest poema: http://www.goear.com/listen/9a9b618/conversa-del-demà-que-voldríem--saül-gómez-soler---sergi-gómez-i-soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada