VICENT PENYA
(Rafelbunyol, l’Horta Nord, 1961)
EMBARRANCADA
S’ha encallat el teu rai en un roquissar d’aigües negres.
Ja ho diuen que les desgràcies no vénen mai soles.
No tan sols has perdut la closca que et cobreix el cos,
sinó que a més corres perill que naufrague el miracle
d’aquesta esperança que encara et sosté l’existència.
Com un heroi llegendari et capbusses en la mar
mentre sotsobra la fusta que ja no té remei
i sents com cruixen els ossos de l’esquelet marítim.
Cerques ombres en la nit, efusions en les onades,
i els teus llavis només poden besar la sal i el bull
d’aquesta bromera que t’amara i et cou en l’ànima.
Si arriba la bonança, si mai et convé abraçar-la,
tornaràs a proferir el seu nom des de la riba,
proclamaràs el temps perdut, però també el que resta.
D’Homèrides, Alzira, Bromera Edicions, p. 45.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada