Joan-Carles Ortega: "Sonet sintètic"

JOAN-CARLES ORTEGA I BERENGUER
(Callosa d’En Sarrià, la Marina Baixa, 1970)

SONET SINTÈTIC, FORMULAT AMB VERSOS PARCIALS I DESUNITS /
ON DISSABTES I DIUMENGES ESDEVENEN CALIDOSCOPIS AMANITS

Quin paradís perdut de Lipton: sàlvies i espígol!
Quina devoció més sana a les carreteres secundàries!
Quines mates de ruda, quines estalactites lluminàries!
Quin oblit fonamental rere el jorn per no dir-ho!

Quins moviments d'orquestra després de les àries!
Quina multitud bocabadada enmig els dies grisos!
Quin encant anhelat després de telefonades vàries!
Quin petó amagat al somriure dels mots indecisos!

Quin Vent que pren el lloc a les solituds gregàries!
Quina elevació on esdevenim brot d'alés precisos!
Quina concatenació de melodies subtils i centenàries!
Quin Bancal del Present, on creixen agrets i narcisos!

Quin retorn als orígens per la ruta d'arrels proletàries!
Quin paradís retrobat de Milton: cims i valls, indivisos! 

De Rizoma. Llibre de les Evanescències, IV Premi de Literatura en Valencià “9 d’Octubre” de l’Ajuntament de la Nucia, Il·lustracions interiors de Toni Ferri (www.toniferri.com), Coordinació editorial: Manel Alonso, Disseny de la col·lecció: Manuel Bellver, Maquetació: Magalí Urcaray, Correcció lingüística: Agustí Peiró, València: Brosquil Edicions (www.brosquiledicions.com) (Col·lecció de Poesia, núm. 66), 2008. Amb el patrocini de l’Obra Social “La Caixa”. ISBN: 978-84-9795-452-5.

Josep Ramon Gregori: "La primavera, als tarongers del Joaquim, curulls de tarongina de Potries"

JOSEP RAMON GREGORI MUÑOZ

(Potries, la Safor, 1970)

La primavera, als tarongers del Joaquim, curulls de tarongina de Potries

Et veig - Joaquim meu- jugant amb la mare entre les seues branques

amb els cabells embullats de petites floretes que guarneixen -encara més- la teua boniquesa blanca, immensa, infinita.

Les seues branques -no sé si ho saps- són els teus avantpassats que et donen la mà i malden per fer-te una besada ara que ja no són entre les llenques dels camps, mentre tu espolses les fulles a tort i a dret com si els parlares.

El seu perfum et comunica una llarga i antiga nissaga que ve del sud i brosta també pel nord.

Ets l'aigua i l'adob de terres fèrtils que han bastit el teu nom amb el tremp de les seues branques i el color dels seus dolços fruits que et donen força per créixer ara per la Terrassa del fum, lluny de la mare natura.

Terrassa, 11 de maig 2010

De Quadern de la nova esperança, inèdit

Josep Ramon Gregori: "Anell"

JOSEP RAMON GREGORI MUÑOZ

(Potries, la Safor, 1970)

Anell

Un petit anell

enllaçarà els teus petits dits

amb una abraçada

que ve de molt lluny.

Guarniment delicat i blanc

com la roba de la teva feina a l'hospital.

Petit present

que m'engalza a tu,

com la branca al llessamí

d'on neixen nous fruits.

Segell sincer

que obre el pany

als petits infants

arrecerats al teus pit.

Cercle daurat d'amor

com un immens sol ixent

al capvespre.

De Quadern de la nova esperança, inèdit

Josep Ramon Gregori: "Quina bellesa se'm presenta"

JOSEP RAMON GREGORI MUÑOZ

(Potries, la Safor, 1970)

Terrassa: 8/7/2005

Quina bellesa se’m presenta quan amaneixes al meu davant! Quina delicadesa embolcalla les nostres mans quan s’uneixen sense esma, al carrer, quan parlem de tot plegat durant hores i més hores. El món seria una estora intel·ligent i molsosa on jeure plàcidament per esperar el començ d’un nou dia amb el segell d’un frec als teus llavis bonics; porta de la felicitat entremaliada d’un infant amb la brillantor pregona als ulls.

La ploma llisca sobre el paper a lleure, feliç, ufana i gelosa per no perdre cap mena de detall de les teves mans quan em treus una petita busca de l’ull. Em desvetlles d’un somni fosc i rovellat i em duus de pressa amb l’ombra fosca dels teus ulls, des del fons d’una aigua blava i cristal·lina.

L’espelma esmola i perfila encara el teu cos bonic i mengívol com el roig rogenc de les cireres als teus llavis andalusins que llisquen al capvespre. Però no puc abastar l’enginy de descriure l’elegància continguda d’una coloma al balcó de casa i com s’aboca majestuosa entre les begònies vermelles, la menta i l’espígol.

Aquest vespre hem compartit taula mentre la canalla corre i llisca per la gespa del jardí. A casa, els nostres cossos brosten nous fruits d’agost.

De Quadern de la nova esperança, inèdit

Vicent Alonso: "Quantes vegades, fanal encès"

VICENT ALONSO

(Godella, l'Horta, 1948)

XII

Quantes vegades, fanal encès,

hem perfilat

la claredat senzilla de la llum

que ens descobreix el misteri!

Mai no he parlat amb tu d'allò més íntim:

de quan la neu escampa un vel blanquíssim

damunt de gests i somnis.

Tinc l'esperança estranya

de retrobar-te enllà de déus i cendres.

Mai no he parlat amb tu d'allò més íntim!

D'Albes d'enlloc, Barcelona, Edicions 62, 1985, pàgs. 34 i 42.

Vicent Alonso, escriptor

Vicent Ferri: "Torna qualsevol divendres"

VICENT FERRI

(Sueca, la Ribera Baixa, 1954)

Torna qualsevol divendres

Has estat tota la vesprada cantant-me,‎
i t’ho agraeixo moltíssim.‎

‎... Ja sé que t’has mort, però no dubtes‎
que anirem els dos plegats a les comunions,‎
i a tots aquells llocs on no podíem ni volíem
asseure’ns. Perquè tu bé que ho saps:‎
les dones del meu carrer porten espases als davantals.‎
Beurem cervesa i ginebra barata i continuarem
donant-nos mútues lliçons d’estima,‎
             com abans, en qualsevol raconet.‎

Del recull Dilluns encenem llums (primeries dels 70, inèdit).

Vicent Ferri: "Espill"

VICENT FERRI

(Sueca, la Ribera Baixa, 1954)

Espill

M’he trobat de sobte
             ficant-me una sabata.‎
Trist, tristíssim, desenganyat,‎
             he fet una carassa.‎
No sé com tinc goig d’eixir de casa.‎

Del recull Dilluns encenem llums (primeries dels 70, inèdit).

Maria Fullana: "Queer"

MARIA FULLANA

(València, l'Horta, 1958)

QUEER

Sóc un políedre de mil rajos

qui era una gemma informe
qui era una argila que vàreu conformar
qui era un cos que es grapejava per entendre’s

Ara sóc un políedre de mil rajos disparats

qui errarà per la terra per trobar d’altres rajos
qui errarà ja sabent-se una estrella als ossos d’altres cossos
qui errarà mil vegades i ho tornarà a intentar

Em reconec als ulls políedrics dels germans.‎

‎(07-10)‎

Begonya Mezquita: "Amb els mots"

BEGONYA MEZQUITA

(Sagunt, el Camp de Morvedre, 1968)

AMB ELS MOTS

Excava el cos amb els mots
per dir-ne les raons.
Traça una línia que baixa
per cada drecera de pell.
Respira amb avidesa
i s'estalvia explicacions
quan viatja, amb un cert sentit,
d'aquesta a l'altra riba.

(inèdit)

Begonya Mezquita: "Crepuscles"

BEGONYA MEZQUITA

(Sagunt, el Camp de Morvedre, 1968)

CREPUSCLES

He de tornar als llocs d'abans,
barques vora mar, crepuscles,
criatura absent, de tacte escassa.
He de fer com la paraula silenci.
Llavors, temerosa que no siga prou,
evocaré els molls
i els comiats, recomptaré
una a una
les síl·labes d'aquest naufragi.

D'Una illa, Carcaixent, Ed. 96 ("Col·lecció Razef", núm.12), 2007, pàg. 31.

Gent del Desert / Sergi Torró: "Good Morning València!"

GENT DEL DESERT.- GOOD MORNING VALÈNCIA!

(del disc Celebració de la tempesta, 2010)

Jesús Barranco: música, guitarra, banjo, baix, bombo, sàmpler

Sergi Torró: text

MCVulcano: veu

Miquel Barranco: música, guitarra elèctrica, e-bow

Miquel Payà: bouzuki

Camil Gonzàlez: mandolina

Esteve Ribera: melòdica, acordió, mòbil

Jesús Monleón “Polelo”: tabalet

Xavi Torró: caixó, plats

JJ Doc: premescla

TEXT de SERGI TORRÓ

(del llibre Visions provisionals, pàg. 20-21, ed. Bromera, 2007)

Good morning, València!

Centre comercial El Saler!

Motetes, Ulisses, Floquet de Neu,

Xu-Lin!

Rèptils, ofidis

bífids i amfibis!

Domestiqueu lletjos i estúpids,

ofidis bífids i amfibis

Escura’t les butxaques, ludòman

Tecnologia rasta

Sarcòfags

Cançons de reinserció

Buta-trans

Sindi-prem, multi-fruit

Triturama multimax

Com es buida el cervell

et promets vida eterna,

així com ancestres del present

ens revolten contra l’absència,

contra lluites estèrils

dels dominants

No vull sotmetre’m a l’ordre,

l’ordre que ningú no coneix

però que tots mameu

L’ordre no és ancestral

Us heu oblidat de no respectar l’ordre?

Inserits en l’ordre no us adoneu

que esteu ordenats

No us demane submergir-vos al caos

Us demane només que

ens deixeu, complaents,

en la recerca de la felicitat

http://www.myspace.com/gentdeldesert

Joan Navarro: "Àngelus"

JOAN NAVARRO

(Oliva, la Safor, 1951)

ÀNGELUS

Del tránsito a la luz

MARÍA VICTORIA ATIENZA

I els cels s’obriren, i les formes dels boscos deixaren de titil·lar, i l’àngel posà als seus llavis el bes que el temps llargament havia covat. El buit deshabità l’obscuritat i es mudà on alenen les pluges píriques, el mercuri de març, el cau de les galàxies, el goig dels núvols al cor del migjorn.

        I els cels s’obriren, i l’àngel li mostrà la senda que porta a la casa il·luminada.

De Magrana, València: Brosquil edicions, 2004. pàg. 57.

Vicent Ferri: "Artur ha vingut a sopar"

VICENT FERRI

(Sueca, la Ribera Baixa, 1954)

Artur ha vingut a sopar

No m’ha agradat mai tindre beguda a casa,‎
però ara és ben diferent, tindré por
altra volta; i no vull lluites.‎
Compraré absenta dolçota,‎
de la que fan a Gandia.‎

Ofegaré al got la por
d’estimar-te més i més.‎

Si véns a casa ens trobaràs als dos,‎
a mi i al petit gai,‎
en cos de camisa i bevent.‎

Els dos igual d’espantats,‎
‎            i tan petits.‎

Del recull Dilluns encenem llums (primeries dels 70, inèdit).

Maria Fullana: "Nut"

MARIA FULLANA

(València, l'Horta, 1958)

NUT

Dea de la nit,‎
ets tu qui t’empasses el sol cada horabaixa.‎

El cel és el teu úter profund
i, allà al més fons, balla la lluna, ‎
com un petit reflex des de la cova intacta.‎
En la foscor, tots som dins el teu cos golafre,‎
estels sols que malden per tocar-se
i, abans que s’esdevinga,‎
trenques el tel,‎
esclates l’estel en mil aigües,‎
el flux del dia nadó‎
des del teu ventre ansiós‎
ja per menjar-te’l de nou
en el capvespre.‎

‎(08-10)‎

Rosa Roig: "Telegrames"

ROSA ROIG
‎(Sueca, la Ribera Baixa‎, 1962)

telegrames
‎
‎
‎1. Dolor. Pena. Sofriment. Per a tu i per a sempre. Respira.
‎
‎2. Soroll que gemega. Moviment. Respiracions compartides. Arribem tard.
‎
‎3. Camisa perduda. Mirada canviada. Edats infinites. Me’n vaig.
‎
‎4. Somnis. Blanc i negre. Un final. Sé que no m’esperaràs.
‎
‎5. Un silenci. Una espera. Una emoció. Sense paraules i amb les mirades.
‎
‎6. Esperança. Desolació. Futur. Peus cremats sense descans. Fugida.
‎
‎7. Arribe. Buida. Espera'm i acull el meu dolor. Teua.
‎
‎8. Pietat i indecisió. Només ens salvarem si arribem a temps. Corre.
‎
‎9. Amagada. Silenciosa. La pena ens acompanya. No la veurem més.
‎
‎10. Em moriré. La mort, el descans. La malatia em consumeix. Indignacció. ‎Resignació.
‎
‎11. M'ofegue. Mira'm i recull el que quede de mi. No puc tornar.
‎
‎12. Un fil travessa les meues penes. Arreplega-les. Eixutes encara són bones.
‎
‎13. Felicitat. Femicitat. Facilitat. Ferocitat. Mort. Vida.
‎
‎14. Dona i insegura. Prenyada i abandonada. Vella i estúpida. Mentires i prejudicis.
‎
‎15. Brutícia. Companyia. Maletes carregades. Arribarem i tot s'acabarà.
‎
‎16. Espera'm. Mima'm. Escolta'm. No són ordres. Enten-ho. M'ofegue.
‎
‎17. Trie camises. Colors de dia. Penes de nit. Nueta, vull viure.
‎
‎18. M'esforce. No arribe. Ho intente. Les mirades són de menyspreu. M'ignoren.
‎
‎19. Un crit que t'arribarà. Deixa'l. Passarà. Jo també. I tu.
‎
‎20. Buida. Oberta. Així vull la meua capsa de fusta.‎

http://vidapervida.blogspot.com

Vicent Alonso: "Encara tinc la salabror als llavis"

VICENT ALONSO

(Godella, l'Horta, 1948)

IV

Encara tinc la salabror als llavis

d'un gust de mar ran de l'onada.

Guarde zelós l'allau de mots

que mai l'oblit no ha pogut vèncer.

La lluna s'aturà als teus ulls

i encara hi és, enamorada.

Tinc els records captius

al visc de la memòria,

i en cada jonc marí

l'ocell enceta un cant de joia.

D'Albes d'enlloc, Barcelona, Edicions 62, 1985, pàgs. 34 i 42.

Vicent Alonso, escriptor

Liuard: "He dit"

LIUARD

(Gandia, la Safor, 1988)

He dit

He pensat molt en pel·lícules
on els homes hem frustrat l'amor
i les dones l'han perdut per rancor.

He guardat silenci
no he pogut besar-te quan érem sols.

He decidit continuar enganyant-me,
sentir que trobe l'equilibri.

He convertit les tristeses en mossos
als meus llavis.

He ocultat llàgrimes que han banyat
els meus pulmons.

La música provinent d'ànimes bessones
s'ha convertit en el meu batec.

La dansa ha mogut els meus peus
cap a mirades valentes i vividores.

La poesia ha obert el meu cor a la natura
per acostumar-se als impulsos d'aquesta.

I al final m'he cregut els meus propis enganys,
no hi ha ahir ni demà,
sols avui, sense final.

Joan-Carles Ortega i Berenguer: "Amb spleen de trentaner incipientment canós"

JOAN-CARLES ORTEGA I BERENGUER
(Callosa d’En Sarrià, la Marina Baixa, 1970)

AMB SPLEEN DE TRENTANER INCIPIENTMENT CANÓS

Amb spleen de trentaner incipientment canós,
un dret inalienable a la primera tristesa de plata,
t’acarone els cabells mentre reposes al meu pit,
els temps se’ns en va de les mans i l’ahir
s’allunya sense esmena, mentre passa el tren de la vida,
podem tornar a inventar el goig en cosa de segons,
podem reproduir el plaer només explorant-nos els ulls,
la seda de la teua pell apetitosa i clara torna a refulgir,
en l’incendi de la nostra inclinació a besar-nos afanosament,
salvaguardem la llum de l’estima constant,
el mapa dels camps inabastables de la nostra tendresa
i la rama d’ametller on xiuxiuegen els dos ocells d’aire i foc
amb que es transmuten les nostres respectives ànimes,
el meu esperit —ja et dic— canta melancòlicament,
fins que una abraçada teua fa que m’oblide de tot,
atura tots els rellotges, estimada, atura’ls amb violència
i fem l’amor com si fórem estranys en una estació ferroviària,
clava les teues ungles de metall dins el cotó de la meua carn aspra
i respira profundament mentre et bese els llavis per primera volta,
després entrellaça els teus dits entre els meus
i fugim cap a l’alba d’una pàtria sensual de lluna i mel,
deixa enrere la boira d’una biografia finalitzada
i xafa fort sobre la terra d’aquest amor que t’exalta.

De Nits, Barcelona: Viena Edicions, 2004, Premi Ciutat d'Igualada "Joan Llacuna" de Poesia, pròleg d'Enric Balaguer, epíleg d'Eduard Aguilar, il·lustracions i infografies de Toni Ferri Verger i Toni Ferri Solbes.

Xavier Piris: "Manifest groguenc"

XAVIER PIRIS

(Cullera, la Ribera Baixa, 1966)

Manifest groguenc: Cant a la lluita

Al jovent del s. XXI

1 – Obriu els ulls davant del confort, la televisió, la internet... Heu d’ésser capaços d’entendre els missatges subliminars de la publicitat per a desxifrar-ne els contravalors que ens apropen més al món animal.

2 – Rebutgeu les drogues. Viviu l’al·lucinació amb naturalitat com una il·luminació voluntària de reflexió. El poder,que gairebé sempre porta bigoti, vol anihilar-vos mentalment afavorint, per això, la felicitat de la ignorància. Caldrà, d’antuvi, meditar i passar tot seguit als fets. Només aquells que lluiten seran recordats.

3 – Sigueu sincers. L’estètica d’avui infon cossos bells, amb o sense tatuatges, piercings, indumentàries oneroses... Tot és permès quan això és una manifestació de la joventut, quan som davant d’una protesta contra la gent gran o el sistema. Tanmateix, desconfieu-ne quan us manipulen creant éssers buits per dins, sense capacitat de cavil·lar.

4 – Cerqueu l’originalitat del vostre ésser, l’essència més íntima que trobareu ben lluny de tot allò sobrevingut. Els mites i les modes són sistematitzadores del confusionisme entre els badocs.

5 – Els joves no entenen la ironia. Així només els deseixits tindran l’autoritat per a obligar la resta de la societat a fer el que ells volen. Heu d’interpretar-ho tot, convençuts, que darrere de qualsevol cosa, pot haver-hi el retret, la burla, i àdhuc la dominació.

6 – Lluiteu per la llibertat. Feu-vos-en dignes tot descobrint que no se us informa de tot el que passa tal com és. Se’ns pixen a sobre i la premsa diu que plou.

7 – Solidaritzeu-vos amb els pobres, car ells no han pogut aprofitar les nostres facilitats. Els tribunals, formats per rics, i no elegits democràticament, s’encarregaran d’oprimir-los i jutjar-los.

8 – Alguns adolescents discriminen els immigrants. La remembrança els revelarà que els seus pares/avantpassats també ho foren

9 – La cultura i l’educació està en mans, majoritàriament, dels qui tenen el poder. Us imagineu com podreu educar els vostres fills sense informar-los bé, posant entrebancs a la llibertat d’expressió?

10 – Crideu amb indignació quan remarqueu que la majoria de la societat menysprea els intel·lectuals progressistes i tingueu el convenciment que aquestes minories són acceptades per alguns “il·lusos”.

11 – Refugieu-vos en l’anticultura. Allà trobareu manifestacions subversives i de rebuig a l’automatisme de la vida quotidiana, fruit de la societat capitalista.

12 – Sigueu novadors. Fa temps que us tallaren el cordó umbilical, i per tant, la protecció/conservació de la vostra mare. Ara és l’hora de despertar i no d’ésser conservadors , perquè qui no té res no s’hi pot conformar .

13 – Lluiteu, no us resigneu. Feu de cada dia una petita revolució. Allibereu-vos de qualsevol repressió i continueu creant la vostra utopia perquè la realitat serà ben amarga.

Text inèdit

Vicent Boscà-Herrero: "Quatre poemes"

VICENT BOSCÀ-HERRERO

(Llíria, el Camp de Túria, 1966)

A.III

M’he quedat penjat

d’una cella,

d’una finíssima cella teua

i m’he decidit a quedar-m’hi

a viure per sempre

amb l’obsessió de veure

el que tu veus

i prendre part en tot el que tu fas.

B.III

Damunt el marge, cinc caragols es besen

i s’amaguen en la fredor de la pluja:

la teua pell.

per a Carol (deep forest)

B.IV

L’alegria està en l’aigua, en la de les fonts,

o la que es vessa un dia d’estiu per una séquia.

Hi hagué un temps on el sol cremava tant com ara

i les sargantanes no es morien pel verí; un temps

on els aljubs guardaven el seu líquid preciós,

aigua de pluja, freda per la fondària, immaculada i verge,

i ningú s’atrevia a embrutar-la.

Jo voldria haver estat així, aljub fresc per a qui camina.

Punt de conversa. I ho vaig creure. Fins que no hi tornà

mai més a ploure, les aigües es tornaren negres, ningú

no tornà a pintar-me de calç lluent. I amb els anys, amics

fidels, eixos que no et deixen mai, han anat creixent

al tarquim dels meus fangs bestioles negres,

que es mengen unes a d’altres, fent sorolls

que es perden en la meua fondària, disposada a engolir-te.

B.V

Digues fill:

Tu que et menges els rellotges

Quina flaire tenen les hores,

els minuts, o els simples segons?

Tu que tot ho tastes:

Trobes sabor de sorra

en les tellines dels segons?

Són els minuts peixet fregit

que hom es va empassant a mesura

que cau el plat?

I les hores, això m’amoïna més:

sinó com caramels o pudentes com olla xurra,

o estan mortes com els conills de la plaça?

Tranquil fill meu, que després vénen dies,

mesos i anys i d’eixos et puc dir que tenen

el regust de l’all-i-oli que es repeteix.

Per al meu Marc

De De carn i de dubte, Gandia, Arkàngel Produccions 1998, AIII, BIII, BIV, BV.

PVC008. Josep Ramon Gregori: "Petits batecs d'alegria"

JOSEP RAMON GREGORI MUÑOZ

(Potries, la Safor, 1970)

15/9/2005

Petits batecs d’alegria

m’acosten a tu

entre passadissos

i lligalls.

Ets l’excusa d’un matí erm d’antiga

i desitjada esperança.

Llençarem el tendre esguard

cap al teu, d'esquitllenques,

amb el suau oreig

del capvespre.

Ens direm adéu

mentre s’adorm

la canalla a l’estiu.

Només et robaré un petit llampec

quan seiem al treball,

a la frontera de la comèdia del desig.

Tornarem al joc d’infants adolescent

amb la bena als ulls,

la ferida al pit.

De Quadern de la nova esperança, inèdit

PVC007. Josep Porcar: "Cala deserta"

JOSEP PORCAR

(Castelló de la Plana, la Plana Alta, 1973)

Cala deserta

                                                (La Renegà, Orpesa,

                                                                3 de setembre de 2006)

Aquesta platja ha patit una invasió d’estilites

que han posat pels núvols els peus de les peanyes.

Hospitalària, la grava ha amanit taüts per als banyistes

celebrant un tot crepuscular i llord amb un eco celestial

de sagristia que no ha emès cap televisió

i que ha deixat bocabadats els beduïns absolts

que hem pogut sobreviure a l’hecatombe

de deixar-nos dur per les vesprades d’un setembre

expèdit ja a les cristal·lines àncores de la pluja.

D’Els estius, València, Edicions Brosquil, 2008, p. 63.

Josep Porcar: biografia

PVC006. Enric Monforte: "Descoberta"

ENRIC MONFORTE

(Catarroja, l’Horta Sud, 1966)

DESCOBERTA

El seu regust,

uns pits nafrats

pel desig de les flors,

una ombra oblidada

als llindars de la nit.

La seua flaire

el vol de l’oronell

a les teulades d’asfalt,

els calzes vessats

sobre despulles d’or.

Els seus acords,

l’ofec de la boira

esvaint-se entre els dits,

la tremor de les pells

clivellades pel dol.

El seu tacte,

no demaneu per ell.

Si acaroneu el temps,

tendrament

us acollirà al cau

del seu regne secret.

------------------------------

De Desert de pells, XXV premi de poesia “25 d’abril” de la Vila de Benissa (2005), Barcelona, Viena, 2005, p. 47.

PVC005. Josep Bonet: "La bona llet"

JOSEP BONET

(Almoines, la Safor, 1951)

LA BONA LLET

Al so de “Sant Josep se’n a a la plaça”

Sant Josep se’n va a la plaça,

només té que un dineret

perqué Marieta esmorze

i que faça bona llet.

Sant Josep se’n va a la plaça.

El carrer és massa estret.

Ja l’espitgen, ja entropessen.

Li han furtat el dineret!

Ja s’acosta, ja s’acosta,

ja ha arribat a cal triper.

Si em donàveu la freixura

voreu fer de bon fuster.

Vos faria una troneta

per al vostre infantonet,

que el meu jau en un pesebre

i sa mare té el pit fred.

Si em donàveu mitja lliura

de sang d’eixe corderet,

li faria sang amb ceba

i a vós parament complet.

Ja s’acosta, ja s’acosta,

ja pidola el verduler.

Si em donàveu quatre corfes,

amb això ja podré fer.

Si em donàveu xirivia,

la meitat de mig cardet,

li faria arròs dejuni

perqué faça bona llet.

Vos faria calaixera

d’una soca de cirer.

Si volíeu foc de llenya

també faig de llenyater.

Si vos porte llenya grossa,

si vos porte romaní,

si voleu foc de rialles:

garbonet de petorrí.

Betlemers, doneu-me almoina

perqué faça bona llet,

que després voldreu salvar-vos

pel meu pobre xicotet.

Ací no donem almoines

ni volem llogar fuster.

Pel camí per on venies,

vés-te’n, uix!, poll foraster!

Que barate camisola,

que barate el vell capot,

que barate l’espardenya

perqué mame el Monyicot.

Sant Josep tot ho empenyora

en el mont de pietat.

Li’n donen quatre pessetes

i l’envien despullat.

Una per a xirivia,

una per a comprar nap,

una, botifarra seca,

la que queda, un os pelat.

Ja coïa, ja coïa

una olleta de Nadal.

Ja s’ho menja Marieta

com qui li ho volen furtar.

S’agarrava, s’agarrava,

s’amorrava el Jesuset.

Ja li mama, ja li mama,

que ne raja bona llet.

De Rotgle de Nadal, Almoines, edició de l’autor, 1998, ps. 14-18

PVC004. Mari Carmen Sáez: "Tresors de paper"

MARI CARMEN SÁEZ

(Millars, la Canal de Navarrés, 1958)

TRESORS DE PAPER

Òbric finestres i descorde oblits.

Enfile agulles de temps

trepitjant-me la pell.

Somie matinades i enyore crepuscles.

Arreplegue tellines de colors

a la vora dels dies perduts.

Em calle paraules i cride pensaments.

Agrane tresors de paper

mentre un ocell em rosega el cor.

Amuntegue solituds i malbarate pretensions.

Desperte cadells ferits

alenant entre rius de fang.

De Cercant ocells d'aigua, premi de poesia Ciutat de Torrent 2008, Tabarca Llibres, 2009, p. 41.

PVC003. Pere Císcar: "Nus o llaç"

PERE CÍSCAR

(Bellreguard, la Safor, 1975)

NUS O LLAÇ

Trobada en el teu nom i en la verema

En l’exili dels pares i de l’illa

S’acosta ja per fi rema que rema

Tot travessant la fosca que emmanilla

I cova el seu amor. Ara el sol crema

Mars suaument o rebeca i es quilla

El cel de llum i d’oriols anem a-

Mants de tu a rebre’t amb port de filla.

Rebeca que véns del llim i ets present

Esperat què saps de tot aquest llim?

Benvingut siga el bleix que compartim

En garjola i benvingut el ponent

Calent que ens juny de terra endins i muda

A tres del joc del tu i jo. Benvinguda.

Múrcia, 18 de juny de 2005

D’Aplec dispers, Carcaixent, Edicions 96, p. 23.

PVC002. Eduard J. Verger: "El túmul de Catul"

EDUARD J. VERGER

(Carlet, la Ribera Alta, 1949)

EL TÚMUL DE CATUL

QUE LI FÉU A DESHORA UN IMPACIENT

QUE NO LI VOLGUÉ PERDONAR

ALGUNA FUGISSERA INDIGNITAT

Quid est Catulle? Quid moraris emori?‎

No hi havia a Verona cap animal com tu.

Et mories de por animal de la mort

i d'altres pors i morts. Vas tenir mala sort

en la vida: et miraves allò d'allà dejú,

baixet i lleig com eres, no molt més que el comú

de la gent d'aquest poble. Tu hi trobaves conhort,

però, somiant rotllos i escampant-los a tort

i a dret, en vers i en prosa (no se'ls creia ningú).

Feliç qui mor a temps, sense trencar l'acord

pactat amb si mateix amb el mot oportú.

Fóra dur dir adéu allunyant-se del port,

on el pebre torrat s'adoba amb oli cru,

i arrumbar a ponent, havent perdut el nord.

Mai no hi haurà a Verona cap animal com tu!

1989

De Tres peces apòcrifes o bé de molt dubtosa atribució les quals hom suposa compostes per un obscur poeta valencià identificat com Eduard J. Verger o Vercher segons altres documents, ara per primera vegada recollides y estampades en València per Llorens, impressor. Any 1999.

http://www.escriptors.cat/autors/vergere/